Efectes d’un agost poc convencional

M’escarrasso buscant llibres per les platges, però només trobo turistes europees llegint best-sellers. Aquí ja no ens queda ni el lector de diaris al sol. Confio que els que intenten mirar les seves pantalles del telèfon vagin a la recerca d’informació cultural, ni que sigui dels concerts repetitius de cada temporada. Per fer contrainformació m’he decidit a dur davant el mar El bell estiu, de Cesare Pavese. Com feia el vell amic Joan Cruspinera a la cala de Calonge mentre dibuixava, m’he posat a llegir-lo amb l’aigua als genolls, i l’escalf del sol tènue pels núvols que presagien una nova tempesta. Pavese resisteix dècada rere dècada per la seva delicadesa i la manera senzilla d’escriure, decididament poètica. Qui pensa així en la crema solar?