Agnès Varda, obrint camins fins al final

Jac­quot de Nan­tes, una recons­trucció deli­cada i emo­tiva de la seva infan­tesa, és el regal de comiat que Agnès Varda va dedi­car a Jac­ques Demy, la seva pare­lla des de finals dels 1950 fins que va morir, el 1990. Veure la pel·lícula i el sen­tit home­natge que li van dedi­car al Gran Audi­tori Lumière en el Fes­ti­val de Canes del 1991 pot tenir –o va tenir per a mi– prou impacte per ampliar la visió del cinema: més enllà de les auto­pis­tes tran­si­ta­des de la cre­ació, hi ha autors que ens obren camins nous. Sota el seu guiatge els tra­ves­sem, i encara que els ignoràvem, ens hi reco­nei­xem, perquè par­len de la matèria amb què està feta la con­dició humana. D’espe­rit jove, immune al pas del temps, Agnès Varda ha obert camins nous fins als 90 anys.