L’APUNT
Malaguanyats xiuxiuejos
Xiuxiueg és un terme atractiu, tant de forma com de sentit. Està relacionat amb la seducció, juga amb el secret, amb allò que l’espectador no arriba a percebre, com en el final de la magnífica Desitjant estimar, de Wong Kar-Wai, i de la sobrevalorada Lost in translation, de Sofia Coppola, en què el xiuxiueig és voluntàriament inaudible. O com a sistema d’apaivagament, com a L’home que xiuxiuejava als cavalls, de Robert Redford. És sabut que hi ha massa actors castellans (i alguns de catalans) que no vocalitzen bé. I la responsabilitat final és de la direcció. Ja fa alguns anys, però, que es detecta al cinema espanyol una altra tendència: parlar xiuxiuejant en converses en què no faria cap falta per sentit dramàtic. Diguem-ho alt i clar.