Nom i cognom

“No crideu quan passeu pel camí del Porrer Vell”, deien les àvies de Cassà als nets. No hi havia cap làpida; només unes pedres i unes flors. Però l’advertència de les padrines cassanenques indicava un senyal de respecte al soldat mort, una ferida oberta al marge del bosc, però també de la cura de la memòria local per no oblidar. Les tombes a soldats desconeguts són símbols de les guerres, monuments amb els quals es vol honorar i recordar tots els que van lluitar. Però en el cas de la guerra civil, les fosses no honoren res; són una vergonya vuitanta anys després. Símbol d’aquell silenci ignominiós que va començar el febrer del 39 i d’un dol que només es tanca posant noms i cognoms i enterrant amb dignitat tots els soldats desconeguts.