Arriba el moment de la veritat, el dels pactes per als governs, ara municipals, i es multipliquen les pressions dels polítics utilitzant la talaia dels mitjans i també la dels gurus a les xarxes. Tot són retrets com si cap partit tingués un cadàver a l’armari d’un pacte considerat antinatural. I en això estem, perquè això és la política: negocio, m’assec, parlo i calibro per aquí, i pressiono per allà. Però hi ha una línia vermella que hauria de justificar la utilitat de les campanyes (si és que en tenen): que si t’has passat quinze dies dient que no faries una cosa, no la facis. No és el mateix haver-ho dit fa quatre, vuit o deu anys que no fa ni un mes. Perquè no hi ha res més difícil, i quatre anys poden ser insuficients, que recuperar un votant desenganyat.