Any rere any, el nivell de gasos d’efecte hivernacle bat rècords. L’ Acord de París és paper mullat, com va tornar a evidenciar ahir l’ONU, que va fer una crua fotografia a l’atmosfera que tots respirem. Pitjor encara, no preveu que l’escalada en la contaminació es desacceleri i sí d’aquí a poques dècades un escenari apocalíptic. Ens morirem, però abans també matarem tot el que és gras. I fins i tot el que no ho és. El 82% dels europeus senten que la crisi climàtica ja té un impacte quotidià, segons el Banc Europeu d’Inversions. Són sequeres, onades de calor i inundacions. El sistema continua aliè a l’hecatombe que se’ns acosta cada cop més ràpid. Es reuneix i fa promeses, escasses i poc acomplertes. I és que el sistema som quasi tots, com deia aquell.