Sense els mínims

Hi ha pànic al virus i a no infec­tar-se. Això ho saben de pri­mera mà els tre­ba­lla­dors assis­ten­ci­als que visi­ten domi­ci­lis per fer cures o moure malalts. S’han tro­bat amb la reacció d’alguns usu­a­ris que pre­fe­rei­xen que no hi vagin fins que passi tot ple­gat. No es refien de les mesu­res de pro­tecció, i tot i no tenir xarxa fami­liar no es volen expo­sar amb la visita dels pro­fes­si­o­nals a casa. Aten­dre els més vul­ne­ra­bles és de justícia en plena crisi sanitària. Però també és urgent que els pro­fes­si­o­nals ho facin equi­pats sense haver d’estar pido­lant mas­ca­re­tes, guants i bates que no arri­ben a residències, llars i cen­tres de dia on s’ate­nen col·lec­tius amb qui es fa difícil, per no dir impos­si­ble, garan­tir les distàncies de segu­re­tat.