L'apunt

L’APUNT

Ben tornats

La nova nor­ma­li­tat política no hi entén, de fases, se n’ha sal­tat algu­nes, i ha tor­nat a col·locar tots els antics retro­vi­sors. Com també ha pas­sat als car­rers de pobles i ciu­tats, el silenci repa­ra­dor que durant uns dies s’hi res­pi­rava s’ha esvaït i hi tor­nen a retro­nar sorolls ben quo­ti­di­ans. Els sons de la taula de diàleg, la remor de les elec­ci­ons, la cançó del medi­a­dor/rela­tor, el lament dels incom­pli­ments rei­te­rats i el del món local recla­mant recur­sos i reco­nei­xe­ment, els crits dels sani­ta­ris i edu­ca­dors con­tra les reta­lla­des, el xivarri de les pug­nes per ocu­par l’espai auto­a­no­me­nat inde­pen­den­tista, les cri­des per forçar encai­xos, el gri­nyol de les por­tes giratòries o el nou renai­xe­ment d’anti­gues for­ma­ci­ons. Ben tor­nats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.