Persones

Invertir en les persones i en l’atenció social i sanitària mai de la vida és un sobrecost, ni un sobreesforç, ni diners en va. És de justícia i de primera necessitat. Per això, quan el personal sanitari surt al carrer, com va fer ahir a Girona, per reclamar un servei públic de qualitat, el suport ha de ser unànime. Com també ho ha de ser quan les entitats del tercer sector relaten les seves penúries econòmiques o quan els treballadors socials clamen per més recursos i reconeixement. El món va al revés i quan ens assetja una crisi econòmica el primer que es fa és retallar en serveis a les persones per prioritzar bancs, deutes públics i entelèquies de la gran economia. I com es canvia això? Indignant-se. I fent de la indignació col·lectiva perseverant una eina de pressió.