Pugna oberta

Ja en són uns quants, els mesos, per no dir anys, que la política catalana és mou en cercle, atrapada en un bucle on la sensació és la d’estar assistint a moments ja viscuts. Parlem d’episodis recurrents com el del ple de divendres al Parlament, actes revestits amb un suposat caràcter de contesta institucional, en aquest cas davant la monarquia, i que acaben enfangats per les disputes, en públic i en obert, entre partits independentistes per qüestions de forma o fons. En realitat, poc importa de què vagi la disputa. El sobiranisme ja no pot, ni vol, dissimular que està en una pugna per veure qui assoleix l’hegemonia, ara que s’oloren eleccions. Tan lícit com legítim. Però per fer això no calen coartades com la de divendres al Parlament.