Rebobinar

En cer­cles públics i pri­vats, de tots els àmbits, i encer­tant les dates o no, conec poca gent que no hagi vati­ci­nat que amb la gestió dub­tosa de la pandèmia, les con­tra­dic­ci­ons de mis­sat­ges i la inconsciència del per­so­nal aca­ba­ran fent-nos tan­car de nou a tots, o par­ci­al­ment. D’aque­lla neces­si­tat impe­ri­osa de seguir la sobre­dosi de com­pa­rei­xen­ces als mit­jans de l’inici s’ha pas­sat a un men­fo­tisme alar­mant de bona part de la ciu­ta­da­nia, farta d’espe­rar ins­truc­ci­ons, d’aju­des que no arri­ben, de mis­satge con­tra­dic­to­ris o de llui­tes par­ti­dis­tes. Si algú ja no con­fia en una gestió pública encer­tada, que rebo­bini i actuï asse­nya­da­ment en con­seqüència del que ja havia adver­tit: molta pre­caució, pro­tecció i, si és pos­si­ble, el mínim con­tacte social.