L’odi de la dreta violenta i rància

L’estúpida mort de Guillem Agulló el 1993 va provocar diferents reaccions, des dels minoritaris grupuscles independentistes, que el van reivindicar, fins a tota la literatura que ha generat, des del llibre de Jaume Fuster a la novel·la de l’extraordinària escriptora que és la Núria Cadenes, militant que va patir en carn pròpia tota la intransigència de l’Estat i l’oblit de molts dels patriotes actuals. La mort del Guillem mostra, a més, la latència d’una extrema dreta sense discurs que, gràcies a les tendències skin, que té una única dialèctica, “la de los puños y las pistolas”, manllevant el dissortat lema de José Antonio, víctima del mateix discurs que postulava. És en definitiva la reflexió sobre l’odi, també el de borratxera nocturna amb navalles.