Malbaratament cultural barceloní

Cal retreure a la política cultural de l’Ajuntament de Barcelona el malbaratament. Com a municipi d’esquerres hauria de ser modèlic i haver corregit defectes imperdonables. L’últim ha estat la coincidència de dues cites culturals importants: la Setmana de Poesia i la Biennal de Pensament. Caldria coordinar agendes i observar altres duplicitats. Suposo que el nou consistori prefereix la biennal perquè l’han creada ells, però s’ha d’administrar amb altres activitats primordials, com és el cas de la poesia, sense la qual no s’entendria ni la ciutat ni la civilització. Plató no suportava els poetes, però per a Nietzsche, Cioran i Steiner és tan imprescindible com respirar. Poden entendre que a alguns ciutadans ens interessen les dues disciplines?