Et trenques el cap o trenques la pedra?

Enfilats dalt d’una muntanya que mira al mar, un dels meus millors amics, afirma: “Et trenques el cap o trenques la pedra, i la pedra no la trencaràs: els catalans tampoc som tan imbècils.” La conversa venia de la constatació històrica que, en política, poc és una barbaritat, cosa que la majoria dels revolucionaris, els d’abans o els de cotó fluix actuals, ignoren. Marx ho havia explicat minimalitzant-lo davant del seu discurs triomfalista i foll. Ara tenim la perspectiva, però els somiatruites semblen dur la gent pel camí equivocat. Ho contextualitzaven davant dels reptes: la brutícia omple el país i la manca de recursos per a l’ecologia i la cultura en general, poc més que abandonada, resulta alarmant. On anem? Algú ho sap contestar?