Allò que amaga la mascareta

Fa unes setmanes vaig llegir una piulada d’algú que assenyalava que, de mig nas cap amunt, tots tenim una cara agradable. L’afirmació es feia, és clar, arran de l’ús de la mascareta, amb la qual tapem la part inferior del rostre, que és, segons l’autor (lamento no recordar-ne el nom), on la nostra fesomia a vegades s’espatlla. Vaig observar-ho al carrer i vaig concloure, per sorpresa meva, que, en general, havia de donar la raó al piulador. L’experiment em va servir també per adonar-me que quan ens traurem la mascareta potser ens costarà reconèixer-nos. Penso sobretot en la gent que he conegut els darrers mesos i, per tant, en realitat no sé quin aspecte té. Serà emocionant –i potser decebedora– la retirada de la mascareta.