La llum d’Elna

És gràcies a la infa­ti­ga­ble curi­o­si­tat d’Assumpta Mon­tellà que, des de fa temps, sabem que Elna és un far de llum, de llum blanca, de la que irra­dia benes­tar. Quan, aca­bada la guerra espa­nyola, les plat­ges d’Arge­lers eren un infern, la mater­ni­tat que Eli­sa­beth Eiden­benz va obrir en un pala­uet d’aquesta població ros­se­llo­nenca es va con­ver­tir en un oasi de llum i de pau per a les par­te­res i els seus fills. El mateix nom d’Elna vol dir llum, perquè eti­mològica­ment remet a l’hel·lènic Helena, que és una torxa bri­llant, que res­plen­deix. Des d’ahir Elna torna a ser un far, una res­plen­dor que des del nord irra­dia la terra ger­mana del sud. Només depèn dels faro­ners que s’hi van donar cita que la seva llum cremi per sem­pre, que no s’apa­gui.