Un plafó memorial

El pas del temps és una llosa per als actes de justícia, els quals repa­ren “les capes incòmodes de la com­ple­xi­tat històrica”, que, com deia el direc­tor del Museu Arqueològic de Cata­lu­nya, Jusèp Boya , és “una obli­gació expli­car”. Un plafó memo­rial recorda ara al visi­tant d’Empúries que, dar­rere de l’esplen­dor, del 1940 al 1941 sol­dats repu­bli­cans van ser forçats a exca­var, trac­tats com a pre­so­ners. Els veïns de l’Escala els por­ta­ven peix per pal·liar el pobre ranxo i fins i tot un dels pre­so­ners, el fut­bo­lista del Barça Josep Bayo, va jugar un par­tit amb l’Escala. Són històries que també for­men part de la memòria, de mol­tes capes, que for­men els jaci­ments arqueològics. Si no desen­ter­rem també aques­tes històries, el temps redu­eix la memòria a un plafó.