Un paper fi i bonic que s’estripa

Abans de Sant Jordi, a la llibreria Geli em van embolicar els llibres amb un paper vintage recuperat de les entranyes del local del carrer de l’Argenteria. De fons blanc i amb ratlles vermelles i negres que s’entrecreuen creant rectangles que no es tanquen, com subratllats apassionats de les frases d’un llibre. El dibuix de L’home de Vitruvi s’emmarca en un cercle formant la G de Geli. Dues L realcen el logotip, que qui m’embolicava els llibres afigurava dels anys 70. La Geli s’afegeix a l’ element del paisatge que ha canviat però amb instint de supervivència. Potser com a custodis d’un món que desapareix, el de la humanització dels serveis, i que te raó de ser en els detalls; amb la delicadesa, mesura i exactitud, amb què m’ajustaven els llibres a un paper fi i bonic que amb facilitat s’estripa.