La màgia de l’Aplec de Sant Aniol

Fins ben entrat el segle XX, la frontera estatal dels Pirineus era tan sols una línia administrativa dibuixada als mapes que no impedia una relació fluida entre la gent d’ambdues bandes. Els veïns de l’Alta Garrotxa i els del Vallespir anaven constantment d’un costat a l’altre, compraven i venien, es refugiaven al país veí quan les coses anaven maldades i es formaven matrimonis mixtos. Tot això va desaparèixer, però conservem l’Aplec de Sant Aniol per recordar-nos que les fronteres hi són per saltar-se-les. Ahir es va celebrar el d’aquest any, amb una gentada que havia arribat caminant des de la banda de Montagut o des de Sant Llorenç de Cerdans, on guarden la imatge del sant. Gent en un lloc màgic on t’adones que no val la pena complicar-nos la vida. Per molts anys.