Quin preu pagaríem per la felicitat?

Què accep­taríem pagar, supor­tar, a canvi de la feli­ci­tat? I si la nos­tra feli­ci­tat i benes­tar depengués del dolor d’un ter­cer? D’un nen? La feli­ci­tat és banal, intel·lec­tu­al­ment par­lant? En canvi, per què l’art accepta ober­ta­ment el mal i el dolor? Quins ele­ments hau­ria de tenir i no tenir una soci­e­tat que aspirés a la feli­ci­tat col·lec­tiva? Aques­tes i altres pre­gun­tes les plan­teja la mítica autora nord-ame­ri­cana de ciència-ficció Ursula K. Le Guin (1929-2018) en un sol conte, Qui­e­nes se marc­han de Ome­las, bella­ment i luxo­sa­ment edi­tat per Nórdica, amb efec­ti­ves il·lus­tra­ci­ons d’Eva Vázquez i tra­ducció de Maite Fernández. Un lli­bre objecte amb un magnífic con­tin­gut. El plan­te­ja­ment de l’autora es tanca de manera des­as­sos­se­gada, perquè no tot­hom accepta el preu. I mar­xen.