El barraquisme més amagat

El bar­ra­quisme, un feno­men de degra­dació urbana con­sis­tent en la presència de bar­ra­ques com a habi­ta­cles a la perifèria o als petits espais no edi­fi­cats de la ciu­tat, ha estat ben maqui­llat. Si més no a les ciu­tats occi­den­tals, que, amb els anys, han fet un esforç per fer-les des­a­parèixer. Una cosa és esvair-les de les zones urba­nes per endreçar l’apa­ra­dor i una altra erra­di­car la pobresa. Al pri­mer món, li agrada tenir l’espai endreçat. Llar­gues auto­vies deli­mi­ta­des amb zones enjar­di­na­des que tapen mol­tes misèries; file­res d’edi­fi­cis, ben endreçats, orde­nats, ama­guen habi­ta­ci­ons de pisos ocu­pats o rello­ga­des a preus de sui­tes on con­vi­uen famílies sen­ce­res. Anem pel car­rer, no les veiem, per això no ens fa mal a la consciència, men­tre les noves bar­ra­ques les tenim davant, ben ama­ga­des i endreçades.