I el que li queda...

Sir Arthur Conan Doyle, oftalmòleg de professió, volia passar a la història com a escriptor de novel·les històriques. No hi va haver sort. En canvi, sí que és conegut per la creació, fa 127 anys, de Sherlock Holmes. Però es va fer popular, i això destorbava el seu objectiu. Per això va intentar matar-lo en una singular lluita amb el professor Moriarty. Mai ho hauria d'haver fet. Li van ploure insults de tot arreu i va causar el disgust de la seva pròpia mare. Després, a Sherlock Holmes li van sortir una legió d'èmuls. Tots amb la característica comuna de deduir la veritat a partir de l'observació dels detalls que la majoria passem per alt. Potser per això ens atrau tant: per la convicció que, si ens hi fixem prou, ho sabrem tot. Perquè ho sabrem, oi?