Que ningú apagui la tele

S'atipaven de tallarines (saborosa closca marina) els ibers d'Ullastret que el vent seguia pentinant les pinedes que verdegen arran de mar. S'omplia de suc reial Maria de Montpeller que Pere el Catòlic ja pensava en un nou catre on anar a jaure. Pintava de versos Ausiàs March a Plena de Seny que Lliri Entre Cards ja s'engelosia. Entrava Franco per l'avinguda Diagonal que Barcelona seguia palpitant, trista, però palpitava. Caminava ahir camí del Museu d'Història de Catalunya l'estilogràfica amb què Artur Mas va rubricar el decret que obre la porta d'un país mil·lenari a la independència que els televisors seguien encesos i els dibuixos animats pintant somriures malèfics en la canalla. Que ningú apagui la tele, que ningú aturi la història.