L'apunt

L'APUNT

Que ningú apagui la tele

S'ati­pa­ven de talla­ri­nes (sabo­rosa closca marina) els ibers d'Ullas­tret que el vent seguia pen­ti­nant les pine­des que ver­de­gen arran de mar. S'omplia de suc reial Maria de Mont­pe­ller que Pere el Catòlic ja pen­sava en un nou catre on anar a jaure. Pin­tava de ver­sos Ausiàs March a Plena de Seny que Lliri Entre Cards ja s'enge­lo­sia. Entrava Franco per l'avin­guda Dia­go­nal que Bar­ce­lona seguia pal­pi­tant, trista, però pal­pi­tava. Cami­nava ahir camí del Museu d'Història de Cata­lu­nya l'esti­logràfica amb què Artur Mas va rubri­car el decret que obre la porta d'un país mil·lenari a la inde­pendència que els tele­vi­sors seguien ence­sos i els dibui­xos ani­mats pin­tant som­riu­res malèfics en la cana­lla. Que ningú apa­gui la tele, que ningú aturi la història.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia