Balanç decebedor

De la crisi, deien, havíem d'aprendre lliçons, repartir el treball i els recursos, deien; fer eficients els serveis sense perdre qualitat, deien; seleccionar la despesa... En definitiva, deien, deixar de viure “per sobre de les nostres possibilitats”. El balanç –en forma d'estadístiques fredes, que oculten drames reals– deixa més dificultats per als desfavorits: precarietat, pobresa energètica, pobresa laboral de la gent que, tot i treballar, no pot sobreviure dignament. I moltes d'altres. Els responsables públics, i també alguns de privats, haurien de meditar si el diagnòstic, que ens culpabilitzava d'haver estirat més el braç que la màniga, i la solució, retallar fins a deixar els gecs convertits en armilles, han estat prou encertats. Sembla que no pas.