L'endemà de la victòria ‘mínima'

“No s'ha de tenir por del diàleg, és el moment d'estendre ponts, per una banda i per una altra: Catalunya és ara el cor polític d'Espanya i alguna cosa s'ha de fer.” Així començava Antonio García Farreras Al rojo vivo i, de fons, música de peli, semblava Leyendas de pasión; no era èpica, sinó d'aquestes que s'escolten al final de la gran batalla quan la noia es retroba amb el soldat malferit. Banda sonora simptomàtica del que es pretén: la reconciliació. Van convidar-hi Jordi Évole i Iñaki Gabilondo, veus periodístiques que capitalitzen els ponts. Hi va haver un comentari de García Farreras que eixampla les diferències: “Escoltava a Junts pel Sí dir que el resultat és la pluralitat d'opinions de la societat catalana; jo la veig fracturada en dos.”