Bertolucci i el formatge

De la ciutat italiana de Parma hi ha dos conceptes que m'agraden molt, el formatge i el cinema de Bernardo Bertolucci, que avui fa 75 anys; l'home, perquè el formatge en té més de vuit-cents. Bertolucci potser no té una filmografia gaire extensa, cosa que atorga més valor als títols que ha signat i que han passat a la història, començant per L'últim tango a París (1972), que va provocar una peregrinació cap a Perpinyà per veure'l, amb tornada via Andorra per comprar tabac, whisky i... mantega. Després va fer Novecento (1976), La lluna (1979) i el gran èxit: L'últim emperador (1987), amb què va guanyar nou Oscars. Prefereixo Bellesa robada (1996) i, especialment, Somiadors (2003), amb una Eva Green gairebé tan hipnòtica com un parmesà sencer. Felicitats, mestre.