Un femer a casa

La política, els polítics, la vida pública d'aquest país cada dia està més con­di­ci­o­nada a deci­si­ons judi­ci­als. Les supo­sa­des irre­gu­la­ri­tats que es van des­co­brint quasi sem­pre aca­ben als jut­jats. No vull entrar a veure a qui bene­fi­cien els escàndols, ni qui pro­pi­cia que vagin sor­tint nous casos. No tinc cap dubte del qui ni del perquè. Com a ciu­tadà em pre­o­cupa rela­ti­va­ment que algú, pels interes­sos que siguin, asse­nyali que aquí hi ha molta por­que­ria. El que real­ment inqui­eta és tenir un femer a casa. Que això fa tuf, no s'ho ha inven­tat ningú. Si l'actu­ació de polítics i ins­ti­tu­ci­ons hagués estat impe­ca­ble i exem­plar, els ene­mics del país no tin­drien argu­ments per ata­car ningú. Aquests dies sen­tim autèntics mala­ba­ris­mes dialèctics sobre el que sig­ni­fica estar impu­tat en una ins­trucció judi­cial. Les defi­ni­ci­ons són con­tra­dictòries en funció de si l'impu­tat és dels nos­tres o dels con­tra­ris. Sem­pre els que­darà allò d'apel·lar a la pre­sumpció d'innocència.