Vatican insider

Encara que el nom de la secció sigui en anglès, Vatican insider és un dels links d'un diari italià de molta tirada que compta, entre els seus redactors, amb un dels vaticanistes més valorats i llegits de tot Itàlia. Ara fa vuit anys, en la mort de Joan Pau II i l'elecció de Benet XVI, a casa meva veia la RAI perquè el meu poble va ser un dels primers que va tenir televisió per cable, saben?. A la RAI hi havia molt bons comentaristes en tot allò relacionat amb el Vaticà, i feien uns programes excepcionals que permetien endinsar-se en tot el muntatge i quasi en els secrets de la cúria romana i tot això. Quina diferència amb les informacions, cròniques i opinions del que corre per aquests nostres verals... Ara, davant la perspectiva d'un nou conclave, com que no veig la RAI, m'he espavilat i me les prometo felices llegint cada dia aquest vaticanista famós a la secció Vatican insider, indicat i recomanat per un amic periodista que viu a Roma des del 1968.

Ja l'endemà mateix de l'anunci públic de la renúncia del Papa actual, en el dit link hi apareixia una excel·lent crònica encapçalada per aquesta pregunta-títol tan atractiva : “ I si fossin vuit anys perduts ? “. El cronista hi enumerava tots els propòsits manifestats pel papa Benet a l'inici del seu pontificat, i els anava desmuntant un a un, perquè de tots aquells propòsits d'ara feia vuit anys, no se n'havia assolit ni un. I ho escrivia sense amargor ni ombra de rancúnia, sense la més mínima falta de respecte, amb tota fredor i racionalitat, capaç de convéncer tothom (em va semblar) pel rigor i aplicació amb què escrivia. I sobretot amb una separació sempre rigorosa entre la fe i la religió, qüestió que ja ve del segle setzè, quan Luter separa la fe (espai privat) i religió (espai públic). La història d'Europa es converteix, a partir de Luter i fins ara mateix, en una lluita entre ambdós espais.

És evident de tota evidència que la Santa Mare i el món en general es troba davant d'una situació extraordinària, amb tot això de la renúncia papal i la nova elecció vaticana.Però també s'ha de reconèixer que tant la Santa Mare com el propi Papa de Roma ja no tenen pas, ni de bon tros, aquell pes social i autoritat quasi universal que tenien en temps reculats. Tot allò ja ha passat avall, segurament per sempre. I és que abans el catecisme governava el món, i ara ho fan els diaris. És a dir : enlloc del Papa, el paper.