Espia'm, i veuràs

Torna a estar de moda l'espionatge, ara a casa nostra. Des de temps immemorial, mirar pel forat del pany, ocult en un amagatall o amb prismàtics ha estat la feina de molts tafaners, els uns, pel gust d'observar subreptíciament, i els altres, per diners o per patriotisme. I de temps immemorial també, els estats disposen d'uns serveis, dits secrets, que sotgen en territori més o menys enemic perquè els seus governs sàpiguen de què va el pollastre en territori hostil. Però com que això de “serveis secrets” o “serveis d'espionatge” feia lleig, es va buscar un eufemisme que, volent dir el mateix, resultés més discret i acceptable. I a algú se li va ocórrer “serveis d'intel·ligència”, sensacional troballa que tots els països del món van acceptar amb sorprenent unanimitat. Així doncs, encara que alguns espies siguin burros, res no els priva de formar part dels serveis en qüestió.

Pel que fa a la descoberta de casos d'espionatge a casa nostra, els mitjans informatius hem proporcionat als ciutadans totes les dades que hem pogut recollir, si bé, tenint amb compte la naturalesa de l'assumpte, és més que probable que una gran part del tot no estigui a l'abast de la opinió pública. Hem sabut que es posen micròfons dins dels gerros de flors, als despatxos d'algunes alcaldies i d'alguns polítics, i una agència de detectius barcelonina ha estat investigada per la seva comprovada relació amb fets d'aquesta mena. Fins i tot l'autoritat judicial li ha prohibit difondre la gravació que els va fer a la presidenta del PP català, la senyora Alícia Sánchez-Camacho, i una excompanya d'un dels fill del molt honorable Jordi Pujol en un restaurant que, pel nom, deu estar especialitzat en menús de carn de cavall. És lògic pensar que algú degué encarregar a l'esmentada agència aital enregistrament, com també és lògica la seva denúncia per part de les perjudicades. Per cert, que altres denúncies d'espionatge no han prosperat per manca, sembla, de proves. Home, si la feina ha estat ben feta, el més normal és que, tractant-se del que es tracta, els seus autors no hagin deixat el mínim rastre. Sigui com sigui, amb la màxima cautela o de forma grollera, aquí s'espia a dojo. Només cal saber per què i qui afavoreix. A Madrid també volen treure'n l'entrellat, i, a més de policies que hi furguen, s'insinua la presència (discreta) d'agents del CNI.