‘Alea jacta est'

Ja no que­den dub­tes. El pas­sat 25-N no va gua­nyar Artur Mas, ni els par­ti­da­ris de l'estat propi, ni tan sols els par­ti­da­ris de con­sul­tar els cata­lans sobre el seu futur com a país. El 25-N va gua­nyar Pedro J. Ramírez, tal com ell mateix va piu­lar al Twit­ter la nit elec­to­ral, amb el suport incon­di­ci­o­nal del Minis­teri de l'Inte­rior i de Mari­ano Rajoy. Ahir, qua­tre mesos després, es va saber que el seu diari va acu­sar fal­sa­ment Artur Mas (i Jordi Pujol) de tenir comp­tes secrets a Suïssa, però el minis­tre Fernández Díaz, incapaç de defen­sar el 25-N la pul­cri­tud del sis­tema democràtic, va ser incapaç ahir al Congrés d'asse­nya­lar un sol res­pon­sa­ble i de res­ti­tuir d'alguna manera els drets i l'hono­ra­bi­li­tat de les vícti­mes. Només va dei­xar clara una cosa, la cla­ve­guera de l'Estat fun­ci­ona impu­ne­ment, li és igual empas­ti­far fal­sa­ment un can­di­dat i es passa la democràcia per l'entre­cuix.