Opinió

Europa, sense polítics?

La crisi de l'euro és econòmica però la solució només pot venir per mitjà de la política

A la Unió Euro­pea fa qua­tre anys que estem en crisi econòmica i no hi ha cap indici raci­o­nal que faci pre­veure una ràpida sor­tida a l'actual cul de sac. La crisi afecta el con­junt de països que for­men la Unió, encara que, natu­ral­ment, es viu de manera molt dife­rent en aquells països que, com Ale­ma­nya, actuen, de fet, de cre­di­tors que no pas en aquells altres que for­men part del club de deu­tors. Diguin el que diguin els polítics espa­nyols i els repre­sen­tants de la Unió Euro­pea, la situ­ació és ara més greu que fa qua­tre anys. És cert que s'ha acon­se­guit sane­jar el sec­tor ban­cari a canvi, però, d'un deute públic des­co­mu­nal que molts experts vati­ci­nen que serà impos­si­ble de pagar. I no cal recor­dar quins per­cen­tat­ges d'atur patim a Cata­lu­nya i a Espa­nya, etcètera. El resul­tat és una des­mo­ra­lit­zació gene­ral perquè en qual­se­vol situ­ació difícil de la vida el més insu­por­ta­ble no és el mal sinó la incer­tesa de la seva durada.

És lògic, que els nos­tres dia­ris, espe­ci­al­ment en els suple­ments dels cap de set­mana, vin­guin publi­cant arti­cles de tota mena, dels més tran­quil·lit­za­dors als més apo­calíptics, sobre la crisi de l'euro. Escrits, en gene­ral, per pro­fes­si­o­nals sol­vents aju­den a enten­dre la com­ple­xi­tat de la situ­ació. Jo hi trobo a fal­tar, però, i parlo també en ter­mes gene­rals, una visió política de la crisi. La crisi de l'euro és econòmica però la solució només pot venir per mitjà de la política.

És la política, i no l'eco­no­mia, la que ha pos­si­bi­li­tat que la inte­gració euro­pea arribés als nivells que ara ha arri­bat. Al prin­cipi de tot, es trac­tava d'evi­tar que la com­petència fran­co­a­le­ma­nya per un mateix mer­cat pro­voqués més con­flic­tes. Per això es va començar amb un trac­tat sobre el carbó i l'acer. Però la decisió de començar per aquest trac­tat i no per un altre la van pren­dre uns deter­mi­nats polítics, fran­ce­sos, ale­manys i ita­li­ans. I no la van pren­dre perquè sí. Vull dir que com eren polítics van ado­nar-se de seguida que, si començaven la casa per la teu­lada, com havia pas­sat després de la I Guerra amb la cre­ació de la Soci­e­tat de Naci­ons, aviat la situ­ació tor­na­ria a que­dar enca­llada. Van deci­dir començar de baix a dalt no per cau­sa­li­tat; de les coses con­cre­tes –el carbó i l'acer-- a les coses simbòliques; a aquests dar­re­res, per cert, encara no els ha arri­bat l'hora de la revisió. Pugeu algun dia dalt de l'Arc de Tri­omf de París i ho com­pro­va­reu: els armes fran­ce­ses con­ti­nuen enor­gu­llint-se de les seves victòries sobre les armes ale­ma­nyes.

Ara, però, a Europa jo no en veig gai­res, de polítics. Em refe­reixo a polítics que tin­guin el coratge de recor­dar a la senyora Merkel que la sort de l'euro no pot que­dar lli­gada a una opinió pública ale­ma­nya que ja ha demos­trat la seva into­lerància en d'altres moments de la història. També calen polítics amb el coratge sufi­ci­ent per reconèixer que el labe­rint burocràtic ideat, en bona part, per Jac­ques Delors, ha aca­bat dege­ne­rant en una immensa burocràcia que deci­deix, a distància, sobre la vida de mili­ons de ciu­ta­dans. No sé si els polítics euro­peus són cons­ci­ents que la idea d'una Europa unida s'està des­in­te­grant per moments; i que vells tòpics històrics sobre deter­mi­na­des carac­terísti­ques col·lec­ti­ves dels pobles comen­cen a ser­vir per expli­car el que està pas­sant.

Tot el segle XX euro­peu ha estat, en bona part, una lluita de molts, amb França al cap­da­vant, per posar límits a la capa­ci­tat expan­siva d'Ale­ma­nya. Per­duda aquesta guerra (en rea­li­tat, per­du­des tres guer­res) les pre­ven­ci­ons que aquesta expansió pro­vo­cava tor­nen a aparèixer. La manca de fre a l'expan­si­o­nisme d'Ale­ma­nya. Aquesta és l'autèntica nove­tat del segle XXI. No és una pers­pec­tiva gaire fala­guera, sobre­tot, si no tenim polítics que la sàpiguen valo­rar en la seva autèntica gra­ve­tat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.