Comissions!

Entre el bom­bar­deig de rebuts que cauen sobre el meu dis­sor­tat compte, trobo un càrrec de 140 euros amb l'estrany con­cepte de “comis­si­ons de tar­geta”. Després de fer-hi vol­tes i recor­dant que tenia lliure de comis­si­ons el compte, des­co­breixo, després de par­lar amb una noia sud-ame­ri­cana d'una línia 902, que el càrrec és d'unes tar­ge­tes que em van enviar a casa per ini­ci­a­tiva uni­la­te­ral del banc i sense cap mena de con­sulta prèvia. En una de les con­di­ci­ons de la nom­brosa publi­ci­tat de la tar­geta, que no vaig treure del sobre, figura que, si no en feia, com a mínim, tres uti­lit­za­ci­ons, se'm cobra­ria la comissió per­ti­nent.

Com se n'ha de dir, d'una ope­ració per un ser­vei no sol·lici­tat i que et cobren per no haver uti­lit­zat? Roba­tori o estafa? El pro­blema és que no és un engany d'inter­net, ni un car­te­rista del metro, ni un lla­dre de galli­nes del poble de la meva tieta, no! L'acció ha estat per­pe­trada per un dels bancs més impor­tants i sol­vents –diuen– de l'Estat, el mateix que patro­cina el Fer­rari de Fer­nando Alonso i uni­ver­si­tats tipus Menéndez Pelayo.

Com hau­ran des­co­bert, es tracta del Banco San­tan­der, que no és a la llista dels que havia de sane­jar el FROB, i no ha estat res­ca­tat ni injec­tat. Ni tan sols crec que el senyor Emi­lio Botín s'hagi gas­tat un duro en Botox perquè, més aviat, fa cara de pomes agres.

El pro­blema de Cata­lu­nya i d'Espa­nya és que han dei­xat de ser un lloc segur, com passa en zones de l'Àfrica, Àsia i Amèrica. Aquí, però, els pira­tes no són pes­ca­dors des­es­pe­rats, ni els cam­pe­rols han esde­vin­gut guer­ri­llers. Al nos­tre país tot el mer­der prové de la cúspide de la piràmide. Si no fem net, no ani­rem enlloc.