La dama de filferro

Tota la pompa una mica rove­llada de l'imperi britànic es va des­ple­gar a Lon­dres amb motiu del fune­ral per Mar­ga­ret Thatc­her, l'expri­mera minis­tra tras­pas­sada el 8 d'abril als 87 anys.

Els par­ti­da­ris de les polítiques de Thatc­her la qua­li­fi­quen com una figura cab­dal, situ­ant-la a l'altura de for­ja­dors de l'imperi com ara Robert Clive, cab­dal en la con­questa de l'Índia; Stam­ford Raf­fles, que va incor­po­rar a l'imperi el con­trol dels estrets de Malaca i la ciu­tat de Sin­ga­pur, i Wins­ton Churc­hill, que va lide­rar el país davant de l'agressió nazi el 1940.

Per als seus detrac­tors, Thatc­her va ser una figura nefasta, fins al punt que la seva mort ha tor­nat a posar de moda una cançó de la pel·lícula El mag d'Oz (1934) que porta per títol The witch is dead (la bruixa ha mort).

Thatc­her va dei­xar irre­co­nei­xi­ble el país que va gover­nar durant onze anys, entre 1979 i 1990. Va posar fi a l'igua­li­ta­risme sor­git de la segona post­guerra mun­dial, va dete­ri­o­rar l'estat del benes­tar, va tren­car la influència dels sin­di­cats, va pri­va­tit­zar mul­ti­tud d'empre­ses públi­ques, va afa­vo­rir les elits econòmiques i va crear impor­tants diferències soci­als. En l'àmbit exte­rior, la seva recon­questa de les illes Falk­land (Mal­vi­nes) envaïdes per l'Argen­tina va res­tau­rar el Regne Unit com a poder mili­tar glo­bal, i a més es va vin­cu­lar a les aven­tu­res bèl·liques nord-ame­ri­ca­nes al Golf, l'Iraq i l'Afga­nis­tan.

Les seves polítiques, però, també tin­gue­ren un revers tèrbol. Va por­tar a l'atur i la des­pro­tecció mili­ons de per­so­nes, espe­ci­al­ment joves, va afa­vo­rir l'apa­rició d'una classe alta arro­gant i indi­fe­rent i ella mateixa va mos­trar una mar­cada indi­ferència pel destí dels menys afa­vo­rits, als qui con­si­de­rava febles. Mal­grat el sobre­nom de la dama de ferro, Thatc­her pas­sarà a la història com la dama de fil­ferro, dura però sense gruix, i plena d'ares­tes.