Un any difícil

Refe­rint-me a la situ­ació econòmica, social i labo­ral dels muni­ci­pis, s'ha de dir que aquests tra­ves­sen –tots s'hi han parat i no veuen com sor­tir-ne– una bor­rasca no pas mete­o­rològica, que no porta aigua, vent, fred, calor o bon temps: porta una càrrega de mala llet, pro­mo­tora de l'atur més gran cone­gut històrica­ment. Veure tre­ba­lla­dors, fun­ci­o­na­ris, petits ren­dis­tes, i per­so­nes que mai havien pen­sat arri­bar a una situ­ació sem­blant, a la cua dels cen­tres que repar­tei­xen plats d'ali­ments calents als que ho neces­si­ten, és patètic. En aquest teló de fons i marc que té con­no­ta­ci­ons de tragèdia, l'Ajun­ta­ment ha tin­gut el dilema d'haver de deci­dir fer o no fer les des­pe­ses que acom­pa­nyen l'esde­ve­ni­ment. Encer­ta­da­ment han deci­dit con­ti­nuar, amb unes cer­tes però peti­tes res­tric­ci­ons. És el cas que a Girona hi entra aquests dies una xifra d'euros difícil de cal­cu­lar, però que les esti­ma­ci­ons pro­fes­si­o­nals fetes apun­ten que és més de quinze vega­des la xifra inver­tida. S'ha fet san­ta­ment mirant el con­junt i no pas l'Ajun­ta­ment sola­ment. El comerç –lamen­ta­ble­ment tocat de mort en molts casos– i la res­tau­ració en poden treure un res­pir. Vinga!