Poder als usuaris

Què tenen en comú obres audi­o­vi­su­als com ara Out My Win­dow, Jour­ney toThe End of Coal, Alma, una his­to­ria de vio­len­cia o 0 res­pon­sa­bles? Pràcti­ca­ment res, si no és la volun­tat com­par­tida de posar a prova i expe­ri­men­tar les immen­ses pos­si­bi­li­tats d'ator­gar poders als usu­a­ris gràcies a inter­net i a les nar­ra­ti­ves interac­ti­ves. També aques­tes obres van com­par­tir unes hores de pre­sen­tació i dis­cussió a Bar­ce­lona fa una set­mana en la pri­mera jor­nada de Docs­Bar­ce­lona.

Out My Win­dow és un docu­men­tal interac­tiu cana­denc, diri­git per Kate­rina Cizek (Nati­o­nal Film Board of Canada) sobre la vida en 13 gra­ta­cels del món, de Chi­cago a São Paulo, de Ban­ga­lore a Johan­nes­burg. Jour­ney to The End of Coal és un docu­men­tal interac­tiu dels peri­o­dis­tes Samuel Bollen­dorff i Abel Ségrétin sobre les mines de carbó de la Xina, produït per Honky­tonk Films. Alma, produït per Upian-ARTE, conta la història d'aquesta noia sobre la seva experiència en una banda de Gua­te­mala, amb doble for­mat, una versió per a TV i una per a la xarxa. I 0 res­pon­sa­bles és més pròxima: ini­ci­a­tiva de la pro­duc­tora valen­ci­ana Bar­ret Films, és una obra interac­tiva en cons­trucció que pretén aju­dar la comissió ciu­ta­dana d'inves­ti­gació sobre l'acci­dent del metro de València de 2006.

Bar­ce­lona acaba de ser capi­tal mun­dial del docu­men­tal amb l'esplèndida 16a edició del fes­ti­val Docs­Bar­ce­lona, que va incloure per pri­mer cop Inter­Docs­Bar­ce­lona, una sessió dedi­cada al docu­men­tal interac­tiu. La sessió es va con­ver­tir en una intensa mas­ter class sobre el nou món de la nar­ra­tiva audi­o­vi­sual interac­tiva que fa pos­si­ble i que ten­deix a gene­ra­lit­zar l'era digi­tal en xarxa.

Com van posar de mani­fest alguns dels rea­lit­za­dors pre­sents, les noves nar­ra­ti­ves interac­ti­ves no sols qüesti­o­nen les ruti­nes i els for­mats dels relats line­als sobre la rea­li­tat o la ficció. Aquest tipus de nar­ració reclama un nou con­tracte entre el cre­a­dor i l'usu­ari, entre l'emis­sor i el recep­tor. Un nou con­tracte que implica un canvi d'esta­tut del lec­tor/espec­ta­dor/recep­tor en el sen­tit d'ator­gar-li un poder que les for­mes de nar­ració lineal li neguen. Com argu­mentà San­dra Gau­denzi, la nova nar­ra­tiva exi­geix poder d'inter­venció a l'interac­tor en la mateixa pro­ducció de la història. El cre­a­dor ha de res­pec­tar la lli­ber­tat de l'usu­ari tot capa­ci­tant-lo, a través de les interfícies, per ges­ti­o­nar for­mes diver­ses d'inter­venció i sumar-hi, si vol, la seva pròpia història. A més, les pla­ta­for­mes digi­tals per­me­ten al cre­a­dor i als usu­a­ris de fer ús de tots els gèneres i for­mats per expli­car la història.

Si l'èxit mun­dial més impac­tant d'aquest tipus de nar­ra­tiva s'ha produït en el sec­tor dels vide­o­jocs, les apli­ca­ci­ons al camp docu­men­tal i de la no-ficció es tro­ben en una fase inci­pi­ent sobre­tot per les difi­cul­tats de con­so­li­dar un propi model de negoci. Però, això és qüestió de temps. Com es posà de mani­fest a Inter­Docs­Bar­ce­lona, ja hi ha línies de pro­ducció pio­ne­res al Canadà, a França, als EUA i al Regne Unit. I TVE anuncià l'interès per començar a pro­duir docu­men­tals interac­tius.

Les poten­ci­a­li­tats teòriques i pràcti­ques d'aquest nou para­digma de nar­rar la rea­li­tat tot just comen­cen a des­pun­tar. A part de les immen­ses faci­li­tats que pro­por­ci­o­nen les tec­no­lo­gies digi­tals en xarxa a tots els usu­a­ris, les pràcti­ques de la nar­ra­tiva interac­tiva ten­dei­xen a ser col·labo­ra­ti­ves, al mode de la filo­so­fia “wiki” que la xarxa va este­nent a tots els camps del saber i del plaer. Una història es pot anar cons­truint, des­cons­truint o recons­truint sobre la marxa... Als docu­men­ta­lis­tes, se'ls plan­teja ara un repte evi­dent: “crear” la seva visió d'una par­cel·la de la rea­li­tat o “com­par­tir” una visió, la seva, amb la dels usu­a­ris? Pro­jec­tes tan fas­ci­nants com el de Kate­rina Cizek a Toronto o tan com­pro­me­sos soci­al­ment com el d'Àlex Badia (Bar­ret Films) a València obren horit­zons total­ment nous en el vell ofici de la poètica nar­ra­tiva.