Xiular l'himne

Con­vin­dran amb mi que tan legítim és aplau­dir com xiu­lar. Legítim, res­pec­ta­ble i exi­gi­ble com a dret d'expressió. Xiu­lar, diu la Real Aca­de­mia Española, és “expres­sar des­a­pro­vació”. Però si uns milers de cata­lans xiu­len l'himne espa­nyol a molts espa­nyols els surt la vena demòcrata de tota la vida i dei­xen anar coses com aquesta: “Asque­rosa pitada al himno de España en Cataluña. Viva España. Hijo­pu­tas los que nos odian. Cataluña es España. Mier­das.” L'argu­men­tari és ric: “alimañas”, “ultra­fanáticos”, “gen­tuza”, “vio­len­tos”, energúmenos” i un nostàlgic “para voso­tros, leña y punto”. Podria ser obra d'un piu­la­dor anònim, into­le­rant i dèspota; però no, és poli­cia, cap del sin­di­cat majo­ri­tari (SUP). El mateix Sánchez For­net, que va aire­jar l'informe de la ver­go­nya que volia empas­ti­far Artur Mas abans del 25-N. Quanta coherència... I qui­nes ganes de xiu­lar!