Brecht al ciberespai

Bertolt Brecht ja ho va advertir. Els tancs tenen un petit defecte: són conduïts per soldats i el soldat pot girar el tanc per apuntar amb el canó contra els seus generals. És la mateixa llei de la tecnologia. Les eines necessiten operaris. Les màquines, maquinistes. Els sistemes informàtics, enginyers. Els buscadors d'internet, programadors i espies.

Les noves tecnologies digitals no sols han transformat els antics escenaris de la guerra: per exemple, els soldats que guien els drones i decideixen quan i on deixar caure la carga mortal són oficinistes. Però això són minúcies al costat de la transformació de fons. Són les tecnologies cibernètiques les que permeten, avui, governar el món. Han ubicat el camp de batalla al cor de la societat civil. Superant les alarmants previsions de George Orwell o de Michel Foucault, els líders i dirigents de les societats més avançades –els Estats Units, el Regne Unit, el Japó o la Xina– han assumit la necessitat de gestionar estretes aliances entre els serveis públics d'espionatge i els serveis de vigilància privats. L'objectiu és el marcat ja fa seixanta anys per Norbert Wiener, quan definia la cibernètica com la ciència del control i la comunicació en animals i màquines.

L'actualitat ens ofereix visions clarament brechtianes de la insubmissió d'alguns d'aquest soldats, experts en pilotar naus cibernètiques pels espais virtuals de la xarxa global. És el cas singular de tres personatges nord-americans, tots tres menors de 30 anys. Herois pels uns, traïdors pels altres, ells s'han decidit a girar el tanc cibernètic i a disparar contra els seus oficials.

Un és el soldat Bradley Manning, 25 anys, acusat de la més gran filtració de documents classificats dels EUA, lliurats a i difosos per Wikileaks (el seu fundador, Julian Assange, un altre insubmís, fa un any que està confinat a l'ambaixada de l'Equador a Londres). Ara, Manning està sotmès a judici des del dia 3 a Fort Meade (Maryland), afrontant una possible sentència de cadena perpètua “per ajuda a l'enemic”.

L'altre personatge de la nostra història es va penjar al seu apartament de Brooklin (Nova York) l'11 de gener. Es deia Aaron Swartz i tenia 26 anys. Era programador i activista reconegut de la internet lliure. Va ser perseguit per la fiscalia per obrir un accés públic als expedients judicials i per baixar i distribuir 4,8 milions d'articles de revistes científiques des d'un ordinador del MIT. El febrer tenia previst el judici amb petició fiscal de 30 anys i un milió de multa. La seva personalitat fràgil no va suportar l'estrès.

El tercer personatge és ara el més famós. És Edward Snowden, 29 anys, analista de la CIA i de la NSA (National Security Agency), que acaba d'aparèixer i desaparèixer de Hong Kong, des d'on va revelar a The Guardian els programes massius de vigilància i enregistrament de dades de la NSA. La NSA, tres vegades més gran que la CIA, ho practicava a través de la intercepció del telèfon i del correu electrònic i de l'accés als sistemes de Google, Facebook, Apple i altres gegants d'internet a través del programa Prism. Control a canvi de seguretat.

Snowden pot tenir els dies comptats, però les seves filtracions apareixen com una heroïcitat ètica en la línia marcada per altres soldats, com Daniel Ellsberg, que el 1971 filtrava els “Papers del Pentàgon” sobre les mentides de la Guerra del Vietnam. Les seves revelacions han posat de manifest les pràctiques i estructures de l'actual poder distribuït entre l'immens aparell d'espionatge de l'estat tecnològic i les grans corporacions del ciberespai. Estat i corporacions, en una cosa concorren plegats: en el control de la informació estratègica (sigui política, militar, comercial o financera) amb vista a millorar les respectives posicions en els diferents fronts de colonització i control del nou món en xarxa.