Quatre pobles i una séquia

Si recordem avui volgudament, per exercitar la gimnàstica històrica, que un altre 30 de juny de fa justament 50 anys tres municipis del Gironès (els de Palau-sacosta, Sant Daniel i Santa Eugènia de Ter) signaven les diligències administratives als seus respectius llibres d'actes de la definitiva annexió a la ciutat de Girona, no podem fer-ho sense contextualitzar el moment en què es van produir aquestes agregacions: pur i dur franquisme, l'equador de la dictadura. Decret del Ministeri de Governació de desembre del 1962, 23 anys després d'acabada la Guerra Civil. Faltaven 17 anys per les primeres eleccions municipals democràtiques. Ben diferent és el cas de les posteriors annexions de Salt i Sarrià de Ter a la Ciutat dels Quatre Rius (CQR), que es produïren, efectivament, al gener de l'any de gràcia del 1975 (ja m'entendreu per què defineixo de “graciós” aquest any: “Españoles, Franco ha muerto”) i el 1976 respectivament. El març del 1983, un altre decret, aquest de la Generalitat de Catalunya, acordava la segregació d'aquests dos últims municipis del de Girona. L'acte institucional que avui, diumenge, al migdia, té lloc al Saló de Descans del Teatre Municipal, a l'Ajuntament de Girona, per rememorar l'annexió dels antics municipis (els escriuré a la republicana) de Palau-sacosta, Vall del Gallegants i Pla de Ter, a càrrec de l'alcalde de Girona i els representants de les associacions veïnals d'aquests territoris és la justa continuació de l'esperit de la moció presentada a l'últim ple gironí per aquestes entitats cíviques i aprovada per la unanimitat dels regidors i dels grups municipals. “Qualsevol fet genera sentiments. Un fet com aquest no podia deixar indiferents els ciutadans dels pobles afectats. Va ser un fet massa important, d'extraordinàries conseqüències, executat sense cap mena de consens, com tants d'altres durant el règim franquista. Però recollim els sentiments no per desdibuixar la realitat sinó per reforçar les repercussions que va tenir per als seus ciutadans l'obligada annexió dels nostres pobles. Uns ciutadans que arrosseguem un sentiment de desconsideració per part de qui ens va fer ser gironins per força.” Entre aquesta declaració aplaudida i l'acte d'avui, CQR –el quart poble d'aquesta història mancomunada– ha presentat el projecte Quatre Rius i una Séquia. Mira que he buscat i remenat entre les fotos virtuals publicades i el vídeo editat, i res, no he trobat boniques imatges futuribles ni del Galligants, ni el Güell, ni la Monar; i el que he llegit (”cobrir el riu Güell des del c. Santa Eugènia a l'Auditori”) m'ha deixat garratibat. Continuaré cercant... amb el ritme d'Elisma i el seu videoclip Andar publicat a eldimoni.com.