Opinió

Fonaments econòmics

El catalanisme històric coneix la proporció entre l'ésser i el poder de la sostenibilitat

No m'agrada recrear-me en els des­as­tres, però sí apren­dre'n. Cata­lu­nya s'entesta en deter­mi­na­des enques­tes, més o menys cui­na­des, a tor­nar al con­flicte de sem­pre, allò que per alguns va con­fi­gu­rar a mit­jan segle XIX la Qüestió cata­lana i el xoc de men­ta­li­tats entre els par­ti­da­ris de l'indus­tri­a­lisme i els retar­da­ta­ris agra­ris­tes cas­te­llans. Segons es lle­geix a La Soci­e­tat (1 d'abril de 1843), de clara ins­pi­ració bal­me­si­ana, Cata­lu­nya tenia dos màxims pro­ble­mes plan­te­jats: “El de la cons­ti­tució de Cata­lu­nya dins d'Espa­nya, que és el més greu entre els naci­o­nals, i el de l'orga­nit­zació del tre­ball, que és el més fona­men­tal que avui té plan­te­jada la soci­e­tat humana “(vol. I, pàg. 112). Dues qüesti­ons que han per­du­rat en el temps, i segle i mig després con­ti­nuen pen­dents de solució, a la vista del procés sobi­ra­nista català i la crisi subs­tan­cial del capi­ta­lisme.

No sem­bla pru­dent maxi­mit­zar les qüesti­ons soci­als sense emmar­car-les en el seu con­text històric. Jaume Bal­mes escri­via d'una tirada El cri­teri, al refugi d'un amic, fora de Bar­ce­lona, men­tre la ciu­tat era bom­bar­de­jada per l'ínclit Espar­tero. A què venia tal bru­ta­li­tat? La pri­mera guerra car­lina (1833-1840) pro­pa­la­ria rumors d'inde­pen­den­tisme a Cata­lu­nya. La Comissió de Fàbri­ques (agru­pació empre­sa­rial de l'època) difon una cir­cu­lar diri­gida als obrers: “Qué sería si todas las demás pro­vin­cias de España no qui­si­e­ran con­su­mir ningún género catalán, lo que harían sin duda si Cataluña se decla­rase inde­pen­di­ente?” Temors a l'ús en aquells anys bel·lico­sos, i també ara, tot i la glo­ba­lit­zació econòmica. Pels empre­sa­ris cata­lans, un 60% del seu mer­cat, excepte nota­bles excep­ci­ons, guarda encara vin­cu­lació amb Espa­nya ¿Cal plan­te­jar-se una rup­tura ter­ri­to­rial sense repa­rar en això?

Pot­ser alguns han infra­va­lo­rat aquest fac­tor con­di­ci­o­nal, però el futur dels pobles no només es cons­tru­eix des dels som­nis, per ser sòlids els pro­ces­sos, no han de desa­ten­dre ele­ments estruc­tu­rals de l'eco­no­mia i de la sos­te­ni­bi­li­tat de la soci­e­tat. Egipte acaba d'expe­ri­men­tar el fet revi­si­o­nista en la seva revo­lució, a par­tir pre­ci­sa­ment de la pèrdua de poder adqui­si­tiu dels seus habi­tants i del greu per­ju­dici econòmic gene­ral després de la cai­guda de Mubàrak i l'assen­ta­ment democràtic dels Ger­mans Musul­mans. Un exem­ple d'insos­te­ni­bi­li­tat social, que de vega­des des­en­ca­dena fenòmens retro­ac­tius greus com al Que­bec de 1980 i la fre­nada econòmica que ha dis­minuït el progrés de Mont-real, poten­ci­ant el desen­vo­lu­pa­ment de la veïna Toronto (Onta­rio).

No tot con­sis­teix en la volun­tat de ser. El cata­la­nisme històric coneix de sobres aquesta pro­porció entre l'ésser i el poder de la sos­te­ni­bi­li­tat. El pro­fes­sor Jordi Nadal, quan es refe­reix a les con­seqüències de la Guerra de Suc­cessió, diu que “el país catalán renunció en el siglo XVIII a la rei­vin­di­cación colec­tiva, esto es el auto­go­bi­erno […] para entre­garse a la rei­vin­di­cación indi­vi­dual en forma de éxito en el tra­bajo y en los nego­cios de cada uno. Riqueza y bie­nes­tar mate­rial en vez de car­gos y hono­res” (dis­curs al Gremi de Fabri­cants de Saba­dell, el 20 de maig de 2009). Amb aquests pre­ce­dents ¿pot sor­pren­dre l'absència d'ins­ti­tu­ci­ons cime­res de l'eco­no­mia cata­lana en la recent con­vo­catòria del Pacte Naci­o­nal pel Dret a Deci­dir, com Foment del Tre­ball, el Cer­cle d'Eco­no­mia, La Caixa, l'Ins­ti­tut Català de Sant Isi­dre, el RACC, l'Ate­neu Bar­ce­lonès, el Banc de Saba­dell, la Soci­e­tat d'Amics del País, l'Ins­ti­tut de l'Empresa Fami­liar...? La volun­tat és encer­tada quan es cons­tru­eix des dels fona­ments de la soci­e­tat, i l'arqui­tec­tura econòmica és, pro­ba­ble­ment, el fona­ment de via­bi­li­tat de pro­jec­tes i propòsits. Més d'un estra­teg del procés inde­pen­den­tista hau­ria de refle­xi­o­nar sobre aquests meca­nis­mes. L'ano­me­nada soci­e­tat civil que­da­ria coixa sense la sòlida soci­e­tat econòmica. És aquí on el debat s'ha d'encar­nar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.