Més seny, o més rauxa?

Què és més necessari en aquest punt del procés d'alliberament que viu Catalunya: el seny o la rauxa? Sí, ja ho sé, que cal una mica de cada, però deixeu-me insistir: quin percentatge de seny i quin percentatge de rauxa ens convé?

Pot passar que un excés de seny ens faci perdre la millor oportunitat en 300 anys de recuperar la nostra independència? O per contra, pot succeir que una actitud arrauxada i irreflexiva ens condueixi al fracàs i la frustració?

Aquests dubtes van assaltar-me després de conèixer la notícia que més de 100.000 persones s'havien apuntat en només nou dies a la cadena humana promoguda per l'Assemblea Nacional Catalana, que travessarà el país de nord a sud el proper 11 de setembre. Vaig veure gent exaltada amb el compromís i la mobilització de què és capaç el poble català. 100.000 persones en nou dies! 100.000 persones que voluntàriament han emplenat un formulari web prou complicat perquè ningú no pugui dir que s'hi ha apuntat sense pensar.

També vaig veure, però, la clàssica actitud catalana del got mig buit. “I si només ens quedem en l'empenta inicial i després no hi arribem, a la gent necessària?”, em preguntaven alguns. “I si no s'omplen tots els trams i fracassa?”, em deien d'altres.

És la mateixa actitud de qui encara creu que cal convèncer més gent per assegurar una majoria sòlida que ens doni el triomf en el referèndum d'autodeterminació (que es farà, segur, ja sigui previ o de ratificació). Personalment, trobo que ja hem convençut a qui havíem de convèncer. Els números de les enquestes doblen les xifres dels sondejos previs a la independència de tots els països que hi han accedit recentment. Hi ha una majoria sòlida a favor de la independència, pesi a qui pesi. Evidentment que no aconseguirem un 100% de suport, però és que la democràcia no és unanimitat, és la voluntat de la majoria, tot respectant els drets de la minoria. Això és el que passarà a Catalunya, més aviat que tard.