Tants caps, tantes cadenes

Des­co­nec quan es va fer popu­lar la dita “tants caps, tants bar­rets”, però segur que va ser abans que s'inven­tes­sin les cade­nes huma­nes. A la Via Cata­lana cap a la inde­pendència ja li han sor­git alter­na­ti­ves. A banda dels 300.000 cata­lans dis­ci­pli­nats ins­crits a l'acte ofi­cial, hi ha una crida feta per l'esquerra indig­nada per encer­clar l'edi­fici de La Caixa. I l'espa­nyo­lisme ha con­tra­pro­gra­mat un aplec a la Sagrada Família. Cal supo­sar que, per la natu­ra­lesa de l'acte, es daran les mans al crit de Viva las cae­nas que va fer for­tuna al segle XIX entre els afec­tes a l'Espa­nya més retrògrada i abso­lu­tista. Com si no hi hagués prou embo­lic, a Unió pro­po­sen can­viar això de dema­nar la inde­pendència per l'asèptic dret a deci­dir.

Tenint en compte que falta una mica més d'un mes per al gran dia, cal­culo que som a temps d'impul­sar una cadena de vege­ta­ri­ans per encer­clar totes les bra­se­ries argen­ti­nes del país, una altra de peri­cos al vol­tant del Camp Nou i un parell més, m'ho invento, d'acròbates, com ara el Gremi de Sal­tim­ban­quis Pro­gres, i l'Asso­ci­ació Catòlica de Funam­bu­lis­tes, que s'enca­de­na­ran els uns tot fent el pi (ep, i sense mans, que se les han de donar entre ells) i els altres sobre un cable pen­jat entre el Canigó i el mont­ser­ratí Cavall Ber­nat. Encara hau­rem d'agrair al senyor Pere Navarro que, ras i curt, esti­gui en con­tra de les cade­nes. Sort, perquè, per bé que són pocs, no sé pas per on farien filera els fede­ra­lis­tes. Sub­di­vi­dits en fede­ra­lis­tes simètrics i asimètrics, natu­ral­ment. Cata­lu­nya sor­tirà a totes les cade­nes de tele­visió, això segur. Als pro­gra­mes d'humor, des­en­ca­de­nant uns històrics tips de riure.