Opinió

La llet de burra

Ara que hem convertit el burro en un dels nostres “símbols”, i que s'està treballant en la promoció del burro català, valorem l'aportació de la seva llet a la nostra alimentació

En un dels capítols sobre Fer­ran VII del lli­bre Els Bor­bons en pilo­tes sobre la vida sexual i sen­ti­men­tal de la dinas­tia que regna a l'Estat espa­nyol, que ha publi­cat aquest estiu El Punt Avui, se'ns explica que Maria Cris­tina de Borbó i Dues Sicílies, quarta esposa del rei, no era una “noieta inno­cent” sinó que havia pro­ta­go­nit­zat alguna història pujada de to, per la qual va ser amo­nes­tada per l'arque­bisbe de Nàpols i cas­ti­gada a beure llet de burra, que els espe­ci­a­lis­tes de l'època cre­ien que eli­mi­nava els fogots i els sen­ti­ments impurs.

Per a la majo­ria del públic actual la llet de burra és ben exòtica, com a pro­ducte amb efec­tes bene­fi­ci­o­sos i com a ali­ment, però no sem­pre ha estat així. Segons dades de valor històric dubtós, Cleòpatra, dar­rera reina de l'Antic Egipte, es banyava amb llet de burra bar­re­jada amb mel per man­te­nir la pell jove, neta i llisa. Sem­bla que té més fona­ment que Popea, esposa de Neró, s'hi banyava i se'n feia mas­ca­re­tes per man­te­nir la seva bellesa. Plini el Vell ho recull a la seva Història natural, i pre­cisa que la llet de burra con­tri­bu­eix a tenir una pell blanca, deli­cada i sense arru­gues. Els sabons i altres cosmètics a base d'aquesta llet s'han seguit uti­lit­zant fins avui, i els seus efec­tes sem­blen atribuïbles a la seva riquesa en vita­mi­nes. L'ús ali­mentós i medi­ci­nal de la llet de burra també ve de lluny. Hipòcra­tes, cre­a­dor de la medi­cina grega, la reco­ma­nava per a diver­ses pato­lo­gies: malal­ties infec­ci­o­ses, enve­ri­na­ments, dolors a les arti­cu­la­ci­ons, tras­torns del fetge, edema i sag­nat del nas. A la França del segle XIX, seguint el que acon­se­llava el natu­ra­lista Buf­fon, estava de moda entre l'aris­tocràcia i la bur­ge­sia, tant per les seves pro­pi­e­tats cosmètiques com nutri­ci­o­nals. Pau­lina Bona­parte, per exem­ple, en con­su­mia. Avui la Xina és el país que cria més bur­ros, i en aquests dar­rers anys s'està posant de moda a Europa, espe­ci­al­ment a Itàlia, però també hi ha grups de cri­a­dors i pro­duc­tors a casa nos­tra, encara que, de moment, el con­sum és molt escàs. El refrany català “llet de burra a la nit, al malalt li estova el pit” indica que a Cata­lu­nya també s'havia fet ser­vir.

La ciència actu­als'ocupa de la llet de burra. Esmen­tem l'estudi de H.Y. Guo i altres científics xine­sos sobre la seva com­po­sició, publi­cat a la revista inter­na­ci­o­nal Jour­nal of Dairy Sci­ence (2007), i el de Sali­mei i Fan­tuz a Inter­na­ti­o­nal Dairy Jour­nal (2012), en el qual des­ta­quen el valor d'aquesta llet, espe­ci­al­ment per a la gent gran, pels seus efec­tes bene­fi­ci­o­sos immu­nològics (millora de les defen­ses) i anti­can­cerígens. No es tracta d'efec­tes medi­ca­men­to­sos pròpia­ment dits sinó, com passa amb altres ali­ments, d'una ajuda per dis­mi­nuir ris­cos o faci­li­tar trac­ta­ments. La quan­ti­tat de dades científiques és tal que la revista Ali­men­tación, nutrición y salud, que edita l'Ins­ti­tut Danone, ha publi­cat (2011) una revisió sobre com­po­sició nutri­ci­o­nal i bio­ac­ti­vi­tat de la llet de burra, a càrrec de Gómez-Ruiz, Ber­me­o­solo i Ramos, els quals des­ta­quen la seva idoneïtat per a l'ali­men­tació infan­til en casos d'al·lèrgia a la llet de vaca, perquè la llet de burra té una com­po­sició molt simi­lar a la llet humana. A més, la pro­porció rela­ti­va­ment ele­vada de lac­tosa fa que el gust sigui agra­da­ble. El seus con­tin­guts rela­ti­va­ment bai­xos en proteïnes i greix (menys que la llet de vaca i pro­pers a la humana), amb un greix simi­lar a la llet de dona, li donen aquest per­fil ben interes­sant. A més, aporta força calci i fòsfor (més que la llet humana), immu­no­glo­bu­li­nes (defen­ses) que no es tro­ben a la de vaca, i la seva càrrega micro­bi­ana és baixa gràcies a la liso­zima, substància que pràcti­ca­ment no es troba en la de vaca i poc en la humana. També conté àcids gras­sos insa­tu­rats d'efec­tes bene­fi­ci­o­sos i unes substàncies ano­me­na­des pèptids bio­ac­tius amb pro­pi­e­tats anti­hi­per­ten­si­ves, anti­mi­cro­bi­a­nes i anti­tu­mo­rals, d'efec­tes interes­sants però suaus en les con­cen­tra­ci­ons en què es troba. El que no sem­bla és que tin­gui cap pro­pi­e­tat que ajudés a repri­mir l'exal­tació sexual de la reina Maria Cris­tina.

Ara que hem con­ver­tit el burro en un dels nos­tres “símbols”, i que s'està tre­ba­llant en la pro­moció del burro català, valo­rem l'apor­tació de la seva llet a la nos­tra ali­men­tació, encara que hi ha un pro­blema de pro­duc­ti­vi­tat ja que de cada feme­lla podem obte­nir-ne entorn d'un litre i mig al dia, molt menys dels que pro­du­eix una vaca. Això sí, també podem recórrer a càpsu­les o pas­ti­lles de llet de burra, com ja es feia abans de la guerra.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.