La millor campanya

“Que es parli de mi, encara que sigui bé”, deia Salvador Dalí en una sentència maliciosa i irònica que tot sovint se cita malament. Amb aquesta frase, Dalí, que devia tenir un gran sentit de l'humor, feia una al·lusió molt divertida al seu afany de sorprendre i provocar. A un geni de la comunicació de masses com ell no li passava pas per alt que molt sovint el fet que es parli bé o malament d'algú o d'alguna cosa és irrellevant, i que allò important és que se'n parli. Ho deia també Oscar Wilde, que ens ha deixat frases adequades per a totes les situacions: “Només hi ha una cosa pitjor que parlin malament de tu; que no se'n parli.” Fins i tot se sabia en temps del Quixot, que explica el cas d'una dama que es queixa perquè un poeta no l'ha inclòs en uns versos satírics i com la senyora en qüestió troba més humiliant el silenci que no pas una “fama infame”. No ho és. Si fos una broma, una campanya publicitària polèmica i criticada com la del reciclatge de brossa que el trio musical The Mamzelles va protagonitzar amb l'eslògan Envàs, on vas? no hauria tingut cap continuïtat, i mirin: les Mamzelles ja tornen a ser aquí per fer-nos posar les piles a l'hora de reciclar les ídem. La campanya anterior, per més crítiques que provoqués, va ser un èxit. Va generar odis i adhesions a parts iguals, es van escriure articles crítics –algun de memorable, com el de Quim Monzó– perquè augmentava la confusió en lloc de contribuir a aclarir-nos, va generar debat sobre el model de reciclatge i el model de gestió acordat entre l'administració i les empreses concessionàries, no hi havia nen que no cantés la cançoneta i, en definitiva, va fer forrolla, que és l'objectiu de la publicitat. És a dir: un èxit. A principis d'any, en plena polèmica, les components del grup declaraven en una entrevista al diari electrònic Nació Digital que sovint els preguntaven si sabien on s'havien fotut. I ho sabien perfectament, és clar. Sabien que, a banda de no ser responsables del disseny dels anuncis i de la remuneració lògica per la seva feina com a actrius i cantants, la polèmica només contribuïa a promoure-les encara més. O no s'ha recuperat la campanya degudament adaptada? Quin creatiu no ho hauria fet? Creguin-me que si, davant del cas, algun publicista tingués dubtes, em temo que s'hauria de plantejar seriosament canviar de professió.