La tercera via

Té raó el senyor Duran i Lleida. Ara és moment de sumar tots per fer la con­sulta, no de bara­llar-nos per a quin horitzó ens porta. Però, si Cata­lu­nya fa una con­sulta, no és per pre­gun­tar si és una nació, ni per pre­gun­tar si és sobi­rana; perquè, si no fóssim nació ni sobi­rana, no faríem cap con­sulta. És per pre­gun­tar si vol ser estat per poder nego­ciar d'igual a igual, sense impo­si­ci­ons ni apri­o­ris­mes, la relació que vol tenir, en el cas del senyor Duran, amb Espa­nya. El líder d'Unió té dret a defen­sar la seva posició con­fe­de­ral; els fede­ra­lis­tes també hi tenen tot el dret, només fal­ta­ria. El mateix dret que tinc jo d'estam­par-me con­tra una paret, tot i ser per­fec­ta­ment cons­ci­ent que no la podré tra­ves­sar i que, a més, prendré mal. La ter­cera via és legítima, noble i alguns volen posar-la de moda, però, diguem-ho tot, és una facció molt mino­ritària de l'uni­o­nisme espa­nyol.