Llegir

Impressiona la darrera novel·la del pallarès Pep Coll pel tema escollit (l'assassinat, ben real i despietat, d'una família sencera en un paratge aïllat del Pallars Jussà), i impressiona sobretot la manera freda, tenaç i documentada amb què l'escriptor ens va acostant pàgina rere pàgina cap a l'element central de la història, cap al misteri fonamental d'un cas que va commoure fa més de seixanta anys els petits nuclis i les masies de la serra de Boumort.

L'atrocitat del crim relatat a Dos taüts negres i dos de blancs (Proa), crim que va segar la vida d'un matrimoni de masovers i les seves dues filles, la petita d'elles de només 9 anys, podria haver donat peu a una novel·la negra, negríssima, que es recreés en cada detall morbós i impactant. I els interrogants i el secretisme que envolten el cas (cap diari no va donar notícia d'aquell crim en territori propietat d'un cacic industrial, el matrimoni autor dels fets no va ser jutjat i el sumari va desaparèixer) podrien haver portat Coll a construir una trama de conspiracions inquietants. Els paisatges on va passar tot tenen prou misteri, fred i solitud per haver-hi pogut posar allà al mig un investigador suec, un d'aquells individus tristos i turmentats que tants diners han fet guanyar els darrers anys als autors de novel·la negra nòrdica.

Coll, però, ha intentat anar una mica més enllà. Sense deixar de consignar els fets en la seva cruesa, sense deixar d'assenyalar l'estranya resolució judicial del cas, sense deixar escapar el paper de l'oficial enviat des de lluny per investigar un crim en territori inhòspit, Pep Coll ha optat per anar avançant, a poc a poc, personatge rere personatge, fins al veritable misteri: d'on neix la maldat? Com poden dues persones aparentment normals, amb vides i somnis senzills, cometre de sobte un crim tan atroç? Vet aquí el veritable misteri, la veritable novel·la, el motiu de tants segles de literatura i de per què encara ens agrada llegir: de què està feta, l'ànima humana?