Un polític de l'idioma

Car­les Sal­va­dor, el poeta i gramàtic valencià res­pon­sa­ble de l'extensió de la nor­ma­tiva fabri­ana al País Valencià, es defi­nia a ell mateix així: “Sóc un polític de l'idi­oma.” Una defi­nició encer­tada, directa, sense arti­fi­cis. Dis­sor­ta­da­ment, Car­les Sal­va­dor és un gran des­co­ne­gut al Prin­ci­pat mal­grat el seu paper més que relle­vant en el procés de nor­ma­ti­vit­zació de la llen­gua cata­lana. Un gran des­co­ne­gut que aquests dies, emperò, ho pots ser menys gràcies a una mos­tra bibli­ogràfica ins­tal·lada a la Bibli­o­teca de Lle­tres de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona. L'excusa són els cent anys de la seua pri­mera publi­cació en català, feta a la revista fallera Foc y flama. Amb y grega encara.

Molts valen­ci­ans vam apren­dre les pri­me­res regles de la llen­gua pròpia gràcies pre­ci­sa­ment a la Gramàtica valen­ci­ana de Car­les Sal­va­dor, un vene­ra­ble lli­bret de tapes ver­des que expli­quen que és el més venut de la història de les publi­ca­ci­ons valen­ci­a­nes. Dècades després de la seua pri­mera edició, als anys setanta i vui­tanta, aque­lla era encara la gramàtica popu­lar de referència, el text bàsic d'ini­ci­ació.

Sal­va­dor hi va fer un exer­cici for­mi­da­ble d'ade­quació de la reforma fabri­ana a les carac­terísti­ques valen­ci­a­nes. Si sovint mal­dem per enten­dre què hau­ria pas­sat si Fabra no hagués exis­tit, la mateixa pre­gunta la podem fer de Car­les Sal­va­dor. Sense el mes­tre Pom­peu i el mes­tre, con­cret, d'escola, Sal­va­dor els valen­ci­ans i la resta dels cata­lans molt pro­ba­ble­ment ens mouríem avui encara en les coor­de­na­des esmu­nye­dis­ses que avui patei­xen mol­tes de les llengües mino­rit­za­des d'Europa. O siga en l'exa­ge­ració del folk­lore, l'entro­nit­zació del dia­lec­ta­lisme, l'accep­tació de la gro­lle­ria sis­temàtica.

A Pom­peu Fabra la nació sen­cera li reco­neix el mèrit d'haver fet del català la llen­gua moderna que és. Però crec, i estic segur que no estic sol, que això també hau­ria de pas­sar amb Car­les Sal­va­dor, al cap­da­vall l'home impres­cin­di­ble del sud, el valencià que ens ensenyà a esti­mar i tenir cura de la llen­gua.