Expulsions

Sembla que a França hi ha una majoria de francesos que estan d'acord amb el que diu i amb el que fa el seu ministre de l'Interior. El ministre es diu Manuel Valls, va néixer a Catalunya, però, de moment, tot fa creure que és com si no hi tingués gaire a veure. Hi ha gent que té esperances que un dia sigui diferent. Ja ho veurem. En aquest món tothom té les il·lusions que vol i que pot tenir. “Jo faig política a França perquè sóc ministre francès”, va dir Valls a Mònica Terribas no fa gaire. A França, però, Valls no s'ha hagut de fer perdonar el fet de no ser prou francès, de la mateixa manera que tampoc no va haver de fer-ho Sarkozy. Per què ho hauria hagut de fer si, a França, ni oficialment, ni tampoc en el cap de pràcticament tots els francesos, ni Catalunya ni el català no són vistos com un problema? Ras i curt: és inconcebible que algú no vulgui ser francès podent-ho ser. És el cas de gent com Sarkozy o com Valls. Per a un francès això és d'una lògica tan abassegadora, que no costa gaire imaginar que pensaria també que Déu voldria ser francès, si no fos que de moment opta per no ser ni tan sols ciutadà del món. Però a França, quan algú hi viu d'una manera irregular, si a més topa amb els valors tradicionals de la République, se l'expulsa i aigua avall. És el que ha passat amb Leonarda Dibrani, aquella noia rom d'origen kosovar. Naturalment, el ministre Valls s'ha afanyat a esbombar els motius que hi havia per expulsar-la. M'afanyo a escriure que Leonarda l'hi ha posat fàcil. I és per això que bona part dels francesos estan d'acord amb el que fa Valls, de la mateixa manera que també hi estarien d'acord molts catalans, si no fos que un dels que ho sabrien fer millor de tots ells ara per ara només treballa per França. Potser Felip Puig s'hi acostava una mica, però, comparat amb ell, era un pèl matusser. I els del PP? Ai! No es conformarien amb uns pobres roms. No, als espanyols de debò ni de bon tros no són els roms qui els amoïna.