Brots verds?

Segons cri­te­ris estadístics hem sor­tit de la recessió. Les dades són inci­pi­ents, però els governs comen­cen a anun­ciar expec­ta­ti­ves de millora. Per la seva banda, el sis­tema finan­cer mos­tra uns ren­di­ments que tor­nen a mul­ti­pli­car-se. Alts res­pon­sa­bles del sec­tor ban­cari fins i tot pro­cla­men que vivim moments d'eufòria econòmica. També aca­bem de saber que el nom­bre de mul­ti­mi­li­o­na­ris ha cres­cut durant el dar­rer any un 16%. Ja hi ha 402.000 espa­nyols que dis­po­sen de més d'un milió de dòlars. El con­sum de cot­xes de luxe i de joies de gamma alta també viu bons moments. En aquesta mateixa línea, fa unes set­ma­nes es va pre­sen­tar a Girona un estudi encar­re­gat pel Fòrum Car­le­many en què es des­ta­cava que els empre­sa­ris de la demar­cació havien aug­men­tat un 9% la seva fac­tu­ració i un 4% els seus bene­fi­cis. Tot ple­gat sem­bla invo­car, ara sí, els espe­rats brots verds de l'eco­no­mia.

Com ens ho hem fet? Quin ha estat el motor que, a poc a poc, està pro­por­ci­o­nant dades que des­per­ten cert opti­misme? Un podria pen­sar que per fi estem millo­rant la nos­tra com­pe­ti­ti­vi­tat en el ter­reny de l'eco­no­mia del conei­xe­ment. L'eterna pro­mesa. Tro­bem alguns brots verds en aquest ter­reny, efec­ti­va­ment, però sem­blen poc gene­ra­lit­za­bles. Espe­ci­al­ment quan les uni­ver­si­tat con­ti­nuen patint greus reta­lla­des, quan la recerca s'ha blo­que­jat o quan els nos­tres joves talents es veuen forçats a emi­grar. O podríem espe­cu­lar al vol­tant de la reno­vació d'un model turístic que esta­ria ten­dint a deses­ta­ci­o­na­lit­zar-se i a gua­nyar en qua­li­tat. També tro­bem casos d'excel·lència en aquest àmbit, però la intensa pre­ca­ri­e­tat de la feina que ha gene­rat la dar­rera tem­po­rada ens fa pen­sar que estem apro­fun­dint en el vell model de turisme de massa, depre­da­dor i amb escàs valor afe­git. O podríem fer referència a l'impuls de nous empre­ne­dors. Aquests sem­blen que són la gran aposta, tot i que les difi­cul­tats d'accés al crèdit i les múlti­ples tra­ves admi­nis­tra­ti­ves estan limi­tant el seu poten­cial. O una dar­rera expli­cació podria fer referència a la reac­ti­vació del con­sum intern. Aquest tin­dria un impacte molt sig­ni­fi­ca­tiu, però segons els experts segueix para­lit­zat per la ines­ta­bi­li­tat labo­ral i les con­ti­nu­a­des reduc­ci­ons sala­ri­als.

De fet, des­car­ta­des aques­tes i altres expli­ca­ci­ons, sem­bla cada cop més clar que la inten­si­fi­cació de les desi­gual­tats soci­als ha estat l'autèntic motor de la recu­pe­ració econòmica. En l'esmen­tat estudi sobre la situ­ació de les empre­ses giro­ni­nes, els seus pro­mo­tors es mos­tra­ven igual­ment satis­fets del crei­xe­ment del 4% dels bene­fi­cis i de la cai­guda del 7% dels sala­ris. L'objec­tiu no és man­te­nir bene­fi­cis i sala­ris, sinó que la bai­xada dels sala­ris pro­por­ci­oni un crei­xe­ment dels bene­fi­cis. És pro­ba­ble que esti­guem sor­tint de la recessió econòmica, però també és cada cop més segur que no ho estem fent tots junts. A uns, els números els sur­ten, men­tre que la majo­ria observa com els brots verds nei­xen en ter­ri­to­ris que els són del tot inac­ces­si­bles.

Basar el crei­xe­ment en la desi­gual­tat no és cap nove­tat. És una fórmula pro­vada històrica­ment i ana­lit­zada acadèmica­ment. De fet, a grans trets, la indus­tri­a­lit­zació del segle XIX va ope­rar seguint fil per randa aquest model. I els ana­lis­tes de base mar­xista ho van poder expli­car en ter­mes d'apro­pi­ació de plusvàlues, men­tre que els teòrics libe­rals ho vin­cu­la­ven amb argu­ments meri­tocràtics. És, però, una sor­tida que des­cansa sobre la injustícia i que, per tant, troba els seus límits en la capa­ci­tat de la soci­e­tat per supor­tar-la. Una capa­ci­tat que sem­bla molt desen­vo­lu­pada, però que ens per­met pre­gun­tar-nos: fins quan segui­rem supor­tant que el crei­xe­ment econòmic jus­ti­fi­qui tan­tes misèries soci­als? Fins quan per­me­trem que els bene­fi­cis d'uns quants des­can­sin sobre les espat­lles de la desi­gual­tat i la injustícia?