Opinió

Els moments del repte

Si algun poder resta als dirigents catalans que diuen apostar per l'emancipació nacional és, precisament, el de triar quan es podria produir el desafiament

En el supòsit que la majo­ria de l'esta­ment polític català hagi enfi­lat el procés cap a la inde­pendència (i sem­pre que no ens esti­gui abo­cant a un ridícul de dimen­si­ons colos­sals) cal tenir ben clar que només hi haurà sepa­ració d'Espa­nya a través d'un gest de rup­tura i que és qüestió de triar el moment per posar tota la carn a la gra­e­lla. El punt àlgid de la dis­puta exi­girà allò que sem­pre han recla­mat les seces­si­ons uni­la­te­rals que han tin­gut èxit: un con­trol sobre l'apa­rell de govern i sobre el ter­ri­tori, la con­so­li­dació dels ele­ments de sobi­ra­nia mate­rial (com ara la hisenda i l'abas­ta­ment energètic) i el reco­nei­xe­ment inter­na­ci­o­nal. Sobre aquest dar­rer aspecte n'hi hau­ria prou que els dies imme­di­a­ta­ment poste­ri­ors a la inde­pendència es con­sumés el reco­nei­xe­ment d'algun estat nòrdic i civi­lit­zat (Islàndia, Suècia, Noru­ega...) després d'estats amb més pes que tin­gues­sin interes­sos geo­polítics en la frag­men­tació d'Espa­nya i, tot seguit, l'aspi­ració cata­lana gai­rebé es con­si­de­ra­ria rea­lit­zada si inter­vingués alguna potència amb seient per­ma­nent al Con­sell de Segu­re­tat de Naci­ons Uni­des (el Regne Unit apa­reix com el can­di­dat més pre­dis­po­sat).

Si algun poder resta als diri­gents cata­lans que diuen apos­tar per l'eman­ci­pació naci­o­nal és, pre­ci­sa­ment, el de triar quan es podria pro­duir el des­a­fi­a­ment. I, en aquest sen­tit, es copsen tres esce­na­ris de xoc.

El pri­mer és el de la rea­lit­zació d'una hipotètica con­sulta al marge del sis­tema cons­ti­tu­ci­o­nal espa­nyol. Aquest momen­tum sem­bla el que s'ha per­fi­lat des del govern de la Gene­ra­li­tat i el que té el suport els ali­ats par­la­men­ta­ris d'ERC, el que s'insi­nua a través del pro­jecte de llei de con­sul­tes no refe­rendàries encara no apro­vat i el que es troba més pro­per en el temps si es mate­ri­a­litza el com­promís esta­blert en el pacte d'esta­bi­li­tat par­la­mentària conclòs entre CiU i ERC de con­vo­car la ciu­ta­da­nia en el curs del 2014. No obs­tant això, una con­sulta al marge de la lega­li­tat espa­nyola es mos­tra com el con­text més incert i amb més opci­ons de fracàs. De moment, la Gene­ra­li­tat no dis­posa de la infra­es­truc­tura elec­to­ral necessària per orga­nit­zar una votació amb garan­ties i sus­cep­ti­ble de ser reco­ne­guda inter­na­ci­o­nal­ment. La pre­ca­ri­e­tat ins­ti­tu­ci­o­nal arriba al punt de no tenir accés al cens, de no haver adqui­rit ni tan sols les urnes, i d'haver d'arti­cu­lar una comissió elec­to­ral ad hoc perquè, com se sap, mal­grat les dècades d'auto­go­vern els nos­tres diri­gents no han estat capaços de crear una junta elec­to­ral cata­lana. En aques­tes con­di­ci­ons a l'Estat espa­nyol ni tan sols li cal­dria ofe­rir davant del món la imatge repres­sora de pro­hi­bir l'entrada als col·legis elec­to­rals. N'hi hau­ria prou de cri­dar al boi­cot i posar tots els pals a les rodes perquè la par­ti­ci­pació no assolís els llin­dars mínims de legi­ti­mi­tat als ulls de la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal (el cin­quanta per cent del cens). Els ajun­ta­ments de govern uni­o­nista com ara l'Hos­pi­ta­let (PSC) i Bada­lona (PP) podrien reben­tar la con­vo­catòria i impe­dir la cele­bració de l'esde­ve­ni­ment en el seu terme. Una indi­ferència i una des­mo­bi­lit­zació a la qual s'afe­gi­rien els mit­jans de comu­ni­cació hos­tils al fet que els cata­lans es pro­nunciïn sobre una pre­gunta clara (l'única que pot ofe­rir cer­tesa sobre la volun­tat de sepa­rar-se d'Espa­nya). Tam­poc no ajuda massa a ultra­pas­sar els mínims de par­ti­ci­pació neces­sa­ris el fet que els suc­ces­sius esbor­ranys dels pro­jec­tes de llei de con­sul­tes con­fe­rei­xin la pos­si­bi­li­tat de votar als majors de setze anys i als estran­gers empa­dro­nats a Cata­lu­nya (siguin de dins o de fora de la UE). Sobre això, mal­grat es pugui sos­te­nir des de la pers­pec­tiva ideal la neces­si­tat d'impli­car els estran­gers en el procés de sobi­ra­nia les neces­si­tats pragmàtiques a la vista de la feblesa orga­nit­za­tiva des­a­con­se­llen del tot que la base elec­to­ral s'esten­gui més enllà d'aquells que osten­ten la con­dició política de cata­lans d'acord amb l'Esta­tut vigent.

El segon moment climàtic podria ser el de la cele­bració de les ano­me­na­des elec­ci­ons ple­bis­citàries davant del blo­queig de la con­sulta. Aquest capítol exi­gi­ria que les for­ces que defen­sen l'estat català es pre­sen­tes­sin amb la inde­pendència en el pri­mer o únic punt del pro­grama (amb aquesta paraula, ja que amb una nova ambigüitat del tipus estat propi o dret de deci­dir es podria topar amb la indi­ferència inter­na­ci­o­nal). Aquest esce­nari, si els par­tits cata­lans com­plei­xen amb la posició suara esmen­tada, podria con­duir el govern espa­nyol a una reacció impre­sen­ta­ble en ter­mes democràtics com és la de pro­hi­bir unes elec­ci­ons amb el vis­ti­plau del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal, cosa que a curt ter­mini para­lit­za­ria les pre­ten­si­ons cata­la­nes però a llarg ter­mini reforçaria la legi­ti­mi­tat inde­pen­den­tista de cara a l'exte­rior.

Final­ment, el ter­cer movi­ment deci­siu (que es podria enca­va­llar amb el segon) és el de la decla­ració uni­la­te­ral d'inde­pendència. Les ins­ti­tu­ci­ons espa­nyo­les podrien reac­ci­o­nar amb la sus­pensió de l'auto­go­vern mit­jançant una panòplia de meca­nis­mes cons­ti­tu­ci­o­nals que van de l'exe­cució forçosa a la decla­ració de l'estat de setge. Davant d'això, l'èxit de l'envit depen­dria molt del domini sobre els fac­tors reals de poder que hem esmen­tat al prin­cipi de l'arti­cle. Un seguit de cir­cumstàncies en les quals la secessió no seria el resul­tat d'una nego­ci­ació sinó d'una con­vulsió amb poca incidència d'una deter­mi­nació majo­ritària que d'altra banda no s'hau­ria pogut expres­sar ple­na­ment. Però cal tenir en compte, mal­grat les tor­ba­ci­ons que aquest esce­nari sus­cita, que així és com s'han fet la majo­ria de les inde­pendències a la història de la huma­ni­tat i, per supo­sat, tots els pro­ces­sos de sepa­ració que ha expe­ri­men­tat Espa­nya d'ençà de l'edat moderna. Els cata­lans tam­poc no tenim l'obli­gació d'inven­tar res nou per asso­lir la nos­tra lli­ber­tat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia